La crisi estructural del sistema capitalista està marcada per les conseqüències de l'aplicació, des de fa dècades, de les polítiques neoliberals. Un dels objectius de la burgesia, la destrucció dels drets socials garantits per un Estat del Benestar, mort amb la fi del pacte social, es troba en l'escenari més idoni pel seu desenvolupament. L'educació universitària n'és un exemple.
Mercantilització: desenvolupant la divisió internacional del treball, amb les conegudes conseqüències en el teixit industrial dels països desenvolupats, i profunditzant en la fase imperialista del sistema capitalista, les elits polítiques i econòmiques teoritzen sobre la societat del coneixement: aquella on la ciència i la investigació, en sí mateixes, són part important de les forces productives. En aquest model econòmic, sobretot en els països Europeus, la Universitat juga un paper clau. Mercantilització és organitzar la generació de coneixement i els seus fruits al servei dels interessos del capital privat, en la lluita per consolidar pols de competència a escala internacional (Nord-Americà, Europeu i Asiàtic). Per tant, inherent al mateix, no trobem la generació de riquesa mitjançant el sistema productiu local (proper a les universitats), en tot cas una veritat, però una observació reduccionista, sinó l'organització de la societat del coneixement a partir dels antagonismes de les classes dominants a nivell internacional.
Elitització de la Universitat: “La universitat és una institució que produeix i organitza hegemonia [...]” i “[...] El problema de la divisió social i classista del treball és l'arrel de l'interès que té la universitat per la classe treballadora i el moviment socialista.” citant breument a Manuel Sacristán en el seu text “La Universidad y la división social del trabajo”. L'elitització de la universitat, és a dir, l'objectiu d'expulsar de la universitat, en endavant, no permetre l'accés a la universitat, a les majories socials i particularment a la classe treballadora respon a dues necessitats per part de la classe dominant. D'una banda, consolidar la generació de les idees dominants (hegemòniques) al marge de les voluntats i aspiracions dels sectors populars a qui és manté en un estat d'ignorància. En segon lloc, per la importància que té la Universitat en la divisió social del treball a partir de la formació dels professionals de la societat, blindar la participació directa en aquest procés a la població que en pateix les conseqüències: els i les treballadores. Més enllà de les teories, més o menys encertades, sobre els canvis en un sistema productiu que ja no accepta més treballadors i treballadores qualificades, l'elitització de la universitat és un mecanisme de supervivència de les classes dominants.
Governança: en un sentit estret de la paraula, governança és la substitució dels actuals mètodes col·legiats de presa de decisió en la universitat i l'estructura institucional que li és pròpia, per les formes de gestió de les grans empreses privades: la supressió del romanent de democràcia universitària i de l'autonomia universitària. En un sentit més ampli i, de fet, acurat al caire de les propostes que els governs estan elaborant, governança és el conjunt de reformes que afecten a la universitat pública. Les principals, sense perdre de vista l'atac a la democràcia universitària, són: substitució de les vies de finançament públic per les vies de finançament privat, augment dels preus dels estudis universitaris i reforma de les polítiques de beques per substituir-les per models d'endeutament estudiantil, reducció i precarització de les plantilles de PDI i PAS i orientar la investigació que es desenvolupa a la universitat per garantir la transferència de coneixement al sector privat. Per tant, sense entrar amb precisió en la qüestió, governança és l'eina, és a dir, les principals línies d'actuació de les classes dominants per reformar la universitat.
Aldo Reverte, CJC-Diagonal.
Etiquetes de comentaris: Universitat
