La República, recolzada en els sectors populars i la classe treballadora, portava sota el braç un nou procés constituent.
Catalans: Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
Amb aquestes paraules, Francesc Macià iniciava el seu discurs al poble de Catalunya, que es concentrava a la Plaça Sant Jaume el 14 d'abril de 1931.
Després de 57 anys des del final de la I República i l'inici de la Restauració borbònica, amb Alfons XII, de nou, s'obria a Catalunya i a l'Estat espanyol la possibilitat de construir un sistema democràtic, progressista, amb justícia social, pacífic i on els pobles i nacions poguessin conviure de manera fraternal. El règim borbònic va oferir moltes resistències a l'arribada de la II República. L'exemple més sagnant d'aquesta resistència fou el suport al general Miguel Primo de Rivera i la seva dictadura (1923-1930).
Malgrat tot, la victòria a eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 per part de la conjunció republicano-socialista va trencar tota la il·lusió als monàrquics i a la resta de sectors privilegiats i conservadors espanyols que encara volien allargar el regnat d'Alfons XIII. La monarquia espanyola era la cara més visible d'un règim en crisi, corrupte, uniformitzador, antidemocràtic i defensor dels privilegis de les minories socials.
La República, recolzada en els sectors populars i la classe treballadora, portava sota el braç un nou procés constituent per trencar definitivament amb aquell règim i dur a terme la democratització política, social, cultural, econòmica... Els paral·lelismes amb la situació actual són evidents. Estem vivint el final del règim postfranquista i de segona Restauració borbònica. La crisi mundial també es ben present com la sorgida del crack del 29, la corrupció endèmica, l'atur massiu, l'enduriment de la repressió estatal, l'ofensiva del nacionalisme espanyolista i les polítiques que protegeixen els sectors poderosos i desballesten els serveis públics són els signes més evidents d'aquest final de règim. També es fa cada cop més evident per a cada cop més gent, la necessitat d'un altre procés constituent, per enderrocar el règim i construir la democràcia.
Etiquetes de comentaris: Actualitat, Memòria Històrica
