Avís important

Amb motiu de la refundació de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya), fruit del procés d'unitat juvenil comunista protagonitzat per CJC-Joventut Comunista (Col·lectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) i JC (Joves Comunistes), així com per d'altres sectors i persones que es reclamen de l'ideal comunista, aquesta pàgina queda definitivament tancada.

Podeu seguir l'actualitat de la Joventut a: www.jcc.cat.


diumenge, 3 de febrer de 2013

70 anys després de Stalingrad


70 anys després de Stalingrad
El 2 de febrer de 1943, després de més de 2 mesos de setge, el VI Exèrcit alemany es rendeix a Stalingrad. Aproximadament 92.000 militars alemanys restaven a la ciutat quan el Mariscal de camp Von Paulus va decidir finalment rendir-se a les tropes soviètiques.

Els primers cops de les tropes nazis a la ciutat van tenir lloc el 23 d'agost de 1942. La Lutwaffe va bombardejar amb molta intensitat. Més de 40.000 soviètics van morir en aquesta primera escomesa de l'aviació alemanya.Al setembre, les primeres unitats d'assalt de la Wehrmacht van ocupar diverses posicions a la ciutat. Davant d'ells estava el 62 Exèrcit dirigit per Chuikov i la milícia voluntària formada essencialment per obrers i estudiants comunistes. Ni per la banda de la URSS ni del III Reich hi havia cap voluntat d'abandonar la ciutat i malgrat que el seu valor estratègic no era clau per al desenvolupament del conflicte, els posteriors fets de la batalla la van convertir en el principal punt d'inflexió de la Segona Guerra Mundial a l'escenari europeu.

A finals de setembre i a principis d'octubre, semblava que l'exèrcit alemany tenia la victòria al seu abast. Von Paulus controlava més del 80% de la ciutat i diverses unitats ja havien arribat a la riba del Volga. Però la tenaç resistència dels soviètics va permetre als mariscals Zukov i Vasilevsky -sota la supervisió de Stalin- preparar l'Operació Uranus, basada en una contraofensiva que encerclaria al VI Exèrcit alemany, atacant els flancs protegits pels aliats dels alemanys, principalment tropes romaneses. El 19 de novembre va començar l'atac soviètic. Tres grups de l'Exèrcit Roig van llançar-se contra el front enemic i el 23 de novembre el setge es va tancar a prop de Kalach. Aproximadament 250.000 homes de les tropes de l'Eix (20 divisions alemanyes i 2 romaneses) van quedar rodejades.

La lluita no va parar durant les setmanes següents. El Mariscal Hermann Göring va prometre que la Lutwaffe podria subministrar a l'exèrcit assetjat fins que els alemanys trenquessin les línies soviètiques. Va ser un fracàs rotund. El 8 de gener de 1943, dos oficials soviètics van marxar cap a les línies alemanyes per entregar un ultimàtum al general Paulus, firmat pel tinent general Rokossovsky. 

L'exèrcit roig va assegurar que si els alemanys es rendien, es respectaria la vida de totes les tropes de l'Eix i la seva tornada als països de procedència. Hitler es va negar a acceptar la capitulació i va insistir en que el VI Exèrcit havia de lluitar fins al darrer home. Finalment, el 2 de febrer de 1943 la rendició incondicional de les tropes invasores es va fer efectiva.
Militarment, l'exèrcit alemany va perdre la guerra a la batalla de Kursk (uns mesos després), però la victòria de Stalingrad va tenir una influència molt important en la victòria de l'antifeixisme. Gran part d'Europa es trobava encara sota la bota militar alemanya, i encara quedaven molts mesos per endavant de patiment i mort, però l'estrella roja de la victòria soviètica va il·luminar i enfortir el camí de la resistència de tots els antifeixistes del món. Encara avui dia, el mot Stalingrad està lligat a la causa de la llibertat, la justícia social i l'antifeixisme.




David M.

Etiquetes de comentaris: