El Revolució que teniu a les mans es deu –doblement, si es vol– al seu lloc d’origen, sosteniment i expansió: primerament, perquè la idea última del Sopar Revolució –més enllà d’aplegar en un ambient distès i festiu la militància i amics i amigues del projecte de la mateixa– és finançar la publicació de l’òrgan d’expressió; segonament, perquè es tracta d’una edició especial per aquesta trobada: el número zero d’una nova etapa, la millor manera d’alimentar un sopar massa mancat, en les darreres edicions, del seu plat principal.
Així doncs, una data indicada per un retorn indicat. Un retorn indicat no sols per qüestions organitzatives, sinó també pel context socioeconòmic on ens trobem immersos: una profunda crisi econòmica que la dreta ha generat i que, després, ha sabut vendre com un argument inapel·lable on recolzar l’allau de polítiques regressives i d’atac frontal al sempre incipient sistema de benestar social: una tendència internacional que el govern socialista ha seguit amb un seguit de reformes que atempten greument contra els interessos de la classe treballadora: una reforma laboral que estabilitza la precarietat amb la rebaixa de les indemnitzacions a percebre i un estudi de revisió del sistema de pensions que podria endarrerir l’edat de jubilació i endurir sensiblement el règim de cotitzacions per a la percepció ulterior de les pertinents pensions.
Contra tota aquesta onada de grans dimensions, sumant-hi, a més, les gens menyspreables campanyes de desprestigi orquestrades pels grans mitjans de comunicació, les centrals sindicals van aconseguir, el passat 29 de setembre, un èxit més que notable de seguiment en la seva convocatòria de vaga general motivada per tots els afers esmentats: per molt que els grans altaveus pensament hegemònic provessin de minimitzar-ho, l’aturada dels sectors econòmics estratègics del país fou quasi total, un fet que, enmig d’aquest context, és més que remarcable.
Ara, però, cal continuar aquesta tendència per evitar que la jornada del 29 de setembre acabi essent recordada com una singularitat atomitzada: cal continuar treballant i lluitant per encarar amb èxit una altra data propera de gran importància: els comicis autonòmics convocats pel proper 28 de novembre, data clau per evitar que la dreta nacionalista trenqui aquesta època de progrés social iniciada l’any 2003.
Convé vertebrar fermesa, lluita i organització. I és en aquest àmbit on cal que el Revolució, l’òrgan d’expressió dels CJC – Joventut Comunista, torni a prendre regularitat en la seva publicació i pugui consolidar-se com un espai de debat, formació i comunicació entre la militància i d’aquesta amb el seu entorn.
És el nostre propòsit i esperem estar a l’alçada de les circumstàncies.
Etiquetes de comentaris: Editorial
