El biaix de gènere de la crisi

Una de les conseqüències més clares i dramàtiques de la crisi és el gran augment de l’atur, especialment a Espanya. Per les característiques d’aquesta crisis econòmica que va iniciar-se en elsector financer, la construcció i el sector del automóvil, on és patent la diferència de rols en els sectors productius, l’atur afectà en un primer moment a una major proporció d’homes. Malauradament, la taxa d’atur femení va augmentar bruscament a partir del tercer trimestre de 2008 (i) pel trasllat de la crisis al sectorserveis per una banda i a les empreses depenents de la industria del automòbil(ambdós sectors altament feminitzats);(ii) l’augment del nombre de dones que ara busquen feina quan abans no ho feien (és a dir, per l’augment de la taxa d’activitat).

De tota manera i malgrat que les taxes d’atur entre homes i dones siguin per desgràcia força similars, cal destacar que algunes carecterístiques de la vida laboral de les dones retallen especialment la seva autonomia, el seu benestari els seus drets de ciutadania ja que en gran mesura els drets econòmics i socials continuen derivant d’una vida laboral amb contractació formal. Així, els principals efectes de la crisi econòmica actual en les dones pel que fa el mercatde treball són:

1) Menys subsidi d’atur i menors prestacions de jubilació. Aquest fet és degut adiversos factors a continuació detallats:

1.1) La segmentació per gènere del mercat de treball. Actualment, i malgrat alguns avenços, encara es pot diferenciar entre treballs típicament masculinsi típicament femenins. Els “femenins” tenen menys salari, menys reconeixement social i més precarietat

.1.2) El major nombre de dones amb contractes a temps parcial (un 78 %dels locs de treball a temps parcial están ocupats per dones segons dades del’últim trimestre del 2009). La separació històrica dels rols masculins i femenins,ha fet que les dones hagin de realitzarles labors domèstiques fonamentals pera la vida i el benestar. Aquesta situació fa que les dones que han entrat al mercat de treball hagin de fer una doble jornada i en moltes ocasions hagin de reduir la seva jornada de treball per poder comptabilitzar la vida laboral i familiar.

1.3) Més presència de dones en l’economia sumergida. Degut a la segmentació de gènere que tenen els treballs, aquesta està altament feminitzada. Amb la crisi la capacitat negociadora de tota la classe treballadora disminueix (la necessitat de fer augmentar els ingressos és molt gran i s’està disposat a acceptar condicions més precàries de treball, especialment quan els subsidis d’atur s’acaben) i augmenten el nombre de dones empleades en l’economia sumergida, amb sous més baixos, condicions més precaries i sense cotització a la seguretat social.

2) Augment de la dificultat per trencar el “sostre de vidre”. El “sostre de vidre”de les dones treballadores es defineix com la discriminació històrica pel que respecta el nivell salarial i de capacitat de decisió dins del lloc de treball (ambel consegüent peatge professional i fins i tot personal en termes de qualitat de vida i salut que representa). Amb la crisis actual les dones poden tenir fins i tot més problemes per trencar aquest sostre (segons l’estudi de Eagly i Carli 2007), ja que són menys valorades les qualitats altruistes i cooperadores que els són própies i que les fan sobresortir en el lideratge de les modernes organitzacions en abséncia de crisis.

3) Augment del nombre d’hores dedicades als treballs de cura i reproducció. En segon lloc, el fet de que les dones s’ocupin de la immensa majoria de les feines no remunerades també fa que la crisis les afecti especialment. Com en la gran majoria de casos són les encarregades de les tàsques de la llar, les dones han d’augmentar les hores dedicades al treball domèstic per tal de mantenir la qualitat de vida dels membres de la llar, invertint més temps en la transformació de productes menys elaborats i per tant de preu més baix.És a dir, a menors ingressos més hores de feina. Les successives crisis econòmiques han demostrat que actuen com grans mecanismes redistributius en sentit regressiu (dels pobres cap als rics) . Caltenir en compte que els efectes lesiusque tinguin la crisi i la seva sortida dependran en gran mesura de quin sigui elpoder de negociació que tingui la classe obrera, en sentit ampli (que representenla gran majoria de la població mundial)i del paper que juguin les dones i la joventut dins aquesta lluita col·lectiva.

* Aquest article ha estat redactat en base a un estudi publicat a la revista Economía crítica (La crisis en femenino plural; Àngels Martínez Castells, Annalí Casanueva Artís; 2010).

Annalí Casanueva

Etiquetes de comentaris: Gènere